Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esbalair

v. tr. [LC] Deixar estupefacte. Ell fou esbalaït per les paraules del missatger: mai no hauria cregut una traïdoria com aquella.
intr. pron. [LC] Restar estupefacte. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions